{"id":865,"date":"2020-08-04T10:44:56","date_gmt":"2020-08-04T08:44:56","guid":{"rendered":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/colonia-guell-esglesia-la-cripta-dantoni-gaudi\/"},"modified":"2023-11-17T17:00:15","modified_gmt":"2023-11-17T16:00:15","slug":"colonia-guell-iglesia-la-cripta-de-antoni-gaudi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/colonia-guell-iglesia-la-cripta-de-antoni-gaudi\/","title":{"rendered":"C\u00f2lonia G\u00fcell Esgl\u00e9sia (La Cripta) D’Antoni Gaud\u00ed"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n

Cronologia:<\/strong><\/p>\n\n

Antonio Gaud\u00ed. 1852 \u2013 1926<\/p>\n\n

Treballa per a la Col\u00f2nia G\u00fcell de 1888 a 1917 (29 anys)<\/p>\n\n

Dedicaci\u00f3 a l’Esgl\u00e9sia Nova 1898 \u2013 1917 (19 anys). Aquest per\u00edode t\u00e9 quatre etapes:<\/p>\n\n

1. 1898 \u2013 1903. Estudis previs i primera maqueta als soterranis de Can Soler de la Torre.<\/p>\n\n

2. 1903 \u2013 1908. Continua els c\u00e0lculs i construcci\u00f3 de la maqueta polifunicular en el nou estudi constru\u00eft al costat del terreny en qu\u00e8 edificar\u00e0 l’ esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n

3. 1908 \u2013 1914. Construcci\u00f3 de la Cripta i planta de l’ Esgl\u00e9sia. El d’octubre de 1914 signa l’\u00faltima factura setmanal, i controlar\u00e0 les obres d’adequaci\u00f3 de la Cripta com a esgl\u00e9sia a trav\u00e9s dels seus encarregats.<\/p>\n\n

4. 1914 \u2013 1917. Obres d’ adequaci\u00f3 de l’ interior de la Cripta. Construcci\u00f3 de dues terrasses sobre el paviment de l’ esgl\u00e9sia superior per a la seva protecci\u00f3, i el febrer de 1917, amb motiu de la Santa Missi\u00f3, es cobreixen les terrasses amb una teulada d’ Uralita per tal d’ evitar filtracions d’ aigua.<\/p>\n\n

Context Hist\u00f2ric:<\/strong><\/p>\n\n

    \n
  • Segona i tercera Guerres Carlistes.<\/li>\n
  • Primera Rep\u00fablica.<\/li>\n
  • P\u00e8rdua dels territoris d’ ultramar. Filipines i Cuba.<\/li>\n
  • Moviments socials. Vagues del Ter 1888 i del Llobregat 1890.<\/li>\n
  • Revoluci\u00f3 Industrial. Gran desenvolupament cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic.<\/li>\n
  • Renaixen\u00e7a. Federalisme. Modernisme.<\/li>\n
  • Principi i fi de la Renaixen\u00e7a pol\u00edtica.<\/li>\n<\/ul>\n\n

    La dissoluci\u00f3 de les Corts republicanes el 1874 provoca, l’aparici\u00f3 de grups catalanistes, mentre les classes conservadores evolucionen cap al regionalisme (Prat de la Riba funda el Centre Nacional Catal\u00e0)<\/p>\n\n

    El 1885 Alfons XII rep el fam\u00f3s \u00abMemorial de Greuges\u00bb on es denuncia la situaci\u00f3 catalana. Els representants de la Lliga de Catalunya duen a terme, el 1889, una campanya contra la desaparici\u00f3 del Dret Civil Catal\u00e0.<\/p>\n\n

    Des del 1901 un nou partit- La Lliga Regionalista- amb Francesc Camb\u00f3, centralitza l’activitat pol\u00edtica a Catalunya. La monarquia se sent amena\u00e7ada per les idees \u00abregionalistes\u00bb i aprofita la demag\u00f2gia d’Alexandre Lerroux i la pressi\u00f3 dels militars.<\/p>\n\n

    La reacci\u00f3 de les forces pol\u00edtiques de Catalunya es tradueix en la creaci\u00f3 de Solidaritat Catalana (1906) coalici\u00f3 de la Lliga.<\/p>\n\n

    El 1909 tenen lloc els tr\u00e0gics esdeveniments coneguts com la \u00abSetmana Tr\u00e0gica\u00bb i un any despr\u00e9s es funda la Confederaci\u00f3 Nacional de Treball (CNT), que reunia sindicalistes i anarquistes. Aquests successos suposen un fre a la din\u00e0mica de Catalunya.<\/p>\n\n

    Enric Prat de la Riba, president de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, intenta posar-hi remei i aconsegueix, el 1913, que Madrid aprovi la Mancomunitat de Catalunya.<\/p>\n\n

    El 1923 el Capit\u00e0 Miguel Primo de Rivera, es fa amb el poder i imposa la dictadura. Elimina la Mancomunitat i La Lliga perd el seu poder.<\/p>\n\n

    Aparici\u00f3 de les Col\u00f2nies Industrials:<\/strong><\/p>\n\n

    Les caracter\u00edstiques del moment i les seves circumst\u00e0ncies que permeten l’ aparici\u00f3 de les mateixes s\u00f3n:<\/p>\n\n

    -Exempcions fiscals a complexos industrials que aconsegueixin per les seves caracter\u00edstiques l’ estatut de Col\u00f2nia.<\/p>\n\n

    -Necessitat d’energies barates (hidr\u00e0ulica i carb\u00f3). Es construeixen properes a rius i mines.<\/p>\n\n

    -Allunyament dels focus de conflictivitat laboral de les grans ciutats.<\/p>\n\n

    -Aparici\u00f3 de l’empresari industrial (El Amo), industrials de l’alta burgesia del moment, amb experi\u00e8ncia fabril, laboral i comercial.<\/p>\n\n

    -Treballadors. Es busquen els de la comarca.<\/p>\n\n

    Els t\u00e8cnics i especialistes (aristocr\u00e0cia obrera) es porten de Barcelona.<\/p>\n\n

    Eusebi G\u00fcell (El Comte G\u00fcell)<\/strong><\/p>\n\n

    Se’n diu que va ser el paradigma de l’industrial t\u00e8xtil catal\u00e0.<\/p>\n\n

    Posse\u00efa excel\u00b7lent formaci\u00f3 t\u00e8cnica, econ\u00f2mica i cultural, amb experi\u00e8ncia a l’estranger (Alemanya, Anglaterra i Fran\u00e7a). A m\u00e9s d’una gran fortuna familiar tant el com la seva esposa. (Hereu i Pubilla).<\/p>\n\n

    Comerciant internacional, industrial avan\u00e7at en noves tecnologies, pol\u00edtic Fundador de la Lliga Regionalista amb Prat de la Riba de la qual era membre Gaud\u00ed.<\/p>\n\n

    Mecenes. (Verdaguer i Gaud\u00ed entre d’altres). El 1878 es van con\u00e8ixer amb Antoni Gaud\u00ed, despr\u00e9s de quedar admirat amb una vitrina per a la guanteria Comella que va exposar a l’Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds.<\/p>\n\n

    Precursor de l’ensenyament en catal\u00e0 a les seves escoles de la Col\u00f2nia G\u00fcell.<\/p>\n\n

    Impulsor del moviment ol\u00edmpic i l’esport (Gimn\u00e0stica sueca, futbol i rugbi) creant a la Col\u00f2nia el gimn\u00e0s, camp de futbol i rugbi (Origen de la Sanboyana)<\/p>\n\n

    La seva divisa. \u00abDisciplina. Treball. Fam\u00edlia.\u00bb<\/p>\n\n

    Pol\u00edtica social. Intenta aplicar la \u00abRerum Novarum\u00bb de Lle\u00f3 XIII de 1891.<\/p>\n\n

    La seva recerca de la Pau Social el va portar a construir un tipus de col\u00f2nia a la qual va dotar dels serveis que facilitessin unes millores de vida digna als seus treballadors, i per aix\u00f2 va construir:<\/p>\n\n

    \u2013 Cases individuals diferenciades per a cada fam\u00edlia. (espai digne per viure).<\/p>\n\n

    \u2013 Escoles (educaci\u00f3 tutelada per l’esgl\u00e9sia, per\u00f2 amb mestres seglars altament qualificats) El 1915 no hi havia analfabets a la Col\u00f2nia G\u00fcell.<\/p>\n\n

    \u2013 Biblioteca.<\/p>\n\n

    \u2013 Centre de Sant Llu\u00eds.<\/p>\n\n

    \u2013 Ateneu La Uni\u00f3.<\/p>\n\n

    \u2013 Teatre Fontova.<\/p>\n\n

    \u2013 Camp de futbol… etc.<\/p>\n\n

    \u2013 Llar d’infants, regentada per monges.<\/p>\n\n

    \u2013 Economat.<\/p>\n\n

    \u2013 Dispensari m\u00e8dic<\/p>\n\n

    \u2013 Farm\u00e0cia.<\/p>\n\n

    \u2013 Esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n

    Els seus fills, van fer el que van poder per mitigar el malestar que hi havia entre els treballadors que no s’adaptaven a les noves regles de l’amo, i en aquesta Col\u00f2nia industrial, es va erigir a m\u00e9s del numerat anteriorment aquesta magn\u00edfica Esgl\u00e9sia (Cripta 1908-1914) per l’arquitecte Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n\n

    De fet, durant 10 anys no va fer cap construcci\u00f3, sin\u00f3 que es va dedicar a construir una minuciosa maqueta de fusta que va penjar del sostre del seu estudi ubicat en un cobert al costat del futur edifici. Media 6 metres per 8 de llarg constru\u00eft amb teles i cordes que al seu torn aguanten un pes per calcular a escala 1:100 el pes que haurien d’aguantar les columnes. La llei de la Gravetat es respecta dissenyant arcs catenaris i enganxat cames a tall de pes a les cordes, creant paraboloides hiperb\u00f2lics.<\/p>\n\n

    S\u00edntesi de la maqueta.<\/strong><\/p>\n\n

    Una maqueta arquitect\u00f2nica \u00e9s la representaci\u00f3 tridimensional d’ un edifici, realitzada amb diversos materials, a una escala predeterminada, que ens permet tenir un coneixement de la seva estructura i l’ aspecte de l’ edifici un cop constru\u00eft. En el cas de les de Gaud\u00ed, s\u00f3n desmuntables, la qual cosa facilita el coneixement prec\u00eds de cadascuna de les seves parts i elements que les componen.<\/p>\n\n

    En el cas de la maqueta polifunicular de Gaud\u00ed, (\u00c9s a dir, realitzada mitjan\u00e7ant fils, cordills o cadenetes), t\u00e9 com a finalitat, l’estudi de l’estabilitat de l’esgl\u00e9sia, buscant que la maqueta ens doni i reflecteixi el sistema estructural de l’edifici.<\/p>\n\n

    La construcci\u00f3 de la maqueta de l’ esgl\u00e9sia de la Col\u00f2nia G\u00fcell, per les dades i documentaci\u00f3 que posse\u00efm, es realitza en quatre etapes ben definides.<\/p>\n\n

    Durant la Guerra civil (1936) es va produir una col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de la f\u00e0brica t\u00e8xtil per a la guerra, recuperant-la la fam\u00edlia G\u00fcell el 1945 i venent-se a una altra fam\u00edlia d’industrials, tancant-la definitiva amb la crisi del sector el 1973.<\/p>\n\n

    Francesc Berenguer i Mestre i Joan Rubi\u00f3, influenciats pel corrent modernista, van realitzar el projecte arquitect\u00f2nic que va rebutjar Antoni Gaud\u00ed per no dotar-lo de prou temps i llibertat per realitzar-lo. Tanmateix, es va encarregar de l’Esgl\u00e9sia i de la Cripta: que consta a m\u00e9s de l’orgue, 20 bancs de fusta modernistes, vitralls majestuosos en forma de papallones, una gran simbologia en la decoraci\u00f3, fins i tot d’estructures i t\u00fanels desconeguts.<\/p>\n\n

    L’escola d’aquesta col\u00f2nia era nom\u00e9s per a nois i 10 anys m\u00e9s tard es va fer la de noies. L’analfabetisme era superior en aquestes \u00faltimes, tres vegades m\u00e9s. Nom\u00e9s aprenien a sumar i restar i les monges del convent s’encarregaven de la doc\u00e8ncia.<\/p>\n\n

    Ensenyaven a brodar perqu\u00e8 es guanyessin tamb\u00e9 la vida, com a ofici molt respectable que van fer moltes de les nostres \u00e0vies. La Cripta de la Col\u00f2nia G\u00fcell, fins al 1908 no es va iniciar, amb un ambici\u00f3s projecte que preveia una esgl\u00e9sia amb dues naus, per\u00f2 resultaria inacabada. Quan va ser relegat del projecte el 1915 Antoni Gaud\u00ed mai m\u00e9s pis aquesta esgl\u00e9sia i va refusar la invitaci\u00f3 que li va fer el Sr. Eusebi G\u00fcell el dia de la seva inauguraci\u00f3.<\/p>\n\n

    Malgrat que va ser el principal mecenes de l’arquitecte. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, el seu cognom va ser conegut internacionalment, amb obres com el Palau G\u00fcell, els Cellers G\u00fcell, els Pavellons G\u00fcell o el Parc G\u00fcell.<\/p>\n\n

    La llei de la Gravetat es respecta dissenyant arcs catenaris.<\/p>\n\n

    S’observa la simbologia Alfa i Omega com l’inici i final de l’alfabet grec, que representa que D\u00e9u \u00e9s un tot. I la simbologia dels peixos, que en grec antic \u00e9s \u00abIchthys\u00bb o \u00abIchthus. Representada amb dues l\u00ednies corbes es va utilitzar com a codi secret pels cristians que eren brutalment perseguits pels romans que creien en diversos d\u00e9us i repudiaven el monoteisme cristianisme acabant amb la vida de tots aquell que gosava ser-ho i per aix\u00f2 s’identificaven dibuixant aquest \u00abpeix\u00bb a terra, a tall de codi secret.<\/p>\n\n

    Els ferros de les finestres s\u00f3n part dels filars i que Antoni Gaud\u00ed anava guardant per unir-los despr\u00e9s.<\/p>\n\n

    \n
    \"\"El material de la paret \u00e9s ma\u00f3 reciclat (que llen\u00e7aven les f\u00e0briques) i que el guardaven per a ell, i carronya de fosa de ferro, aix\u00ed com les pedres bas\u00e0ltiques i calc\u00e0ries, cer\u00e0mica, vidre i forja combinen les seves textures i colors per aconseguir una integraci\u00f3 de l’edifici amb el seu entorn. Inspirada en la natura, pinyes, papallones, muntanyes es construeix a poc a poc l’esgl\u00e9sia en honor dels treballadors que la regentaven.<\/figure>\n<\/div>\n\n
    \n
    \"\"Gr\u00e0cies per la contribuci\u00f3 de documentaci\u00f3 i alguns textos de Don Manuel Menarde Sagrera.<\/figure>\n<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Cronologia: Antonio Gaud\u00ed. 1852 \u2013 1926 Treballa per a la Col\u00f2nia G\u00fcell de 1888 a 1917 (29 anys) Dedicaci\u00f3 a l’Esgl\u00e9sia Nova 1898 \u2013 1917 (19 anys). Aquest per\u00edode t\u00e9 quatre etapes: 1. 1898 \u2013 1903. Estudis previs i primera maqueta als soterranis de Can Soler de la Torre. 2. 1903 \u2013 1908. Continua els […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":836,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-865","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-sense-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=865"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/865\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13226,"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/865\/revisions\/13226"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/barcelonaartoftravel.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}