CATEDRALS DE BARCELONA I BASÍLIQUES

Recorregut i entrada exclusiva a la Basílica de la Mercè, la Catedral del Mar, la Catedral de Barcelona i l’Església de Sant Felip Neri, per endinsar-nos amb una guia oficial, que l’acompanyarà per aquests magnífics edificis gòtics, neogòtics i barrocs, explicant-li la història que guarden: portes que actualment donen al buit, obres d’art on la fisionomia de Sant Felip Neri correspon a Gaudí… entre d’ altres.

Catedrals i Basíliques. Saps on és la diferència? Principalment la diferència rau en el el què la catedral és la seu del bisbe i el seu capitoli. Això fa que, des del punt de vista de la jerarquia religiosa, la catedral sigui el lloc més important dins d’una diòcesi, no obstant, una basílica pot ser més gran i majestuosa que algunes catedrals.

CATEDRAL DE BARCELONA: Prèviament es trobava una basílica paleocristiana del segle IV. Posteriorment hi va haver una església romànica, la qual va ser enderrocada, encara queda la capella de Santa Llúcia i posteriorment la Catedral gòtica, la Santa Creu es va començar a aixecar el 1298 gràcies a les aportacions dels fidels més modestos i la burgesia catalana. D’aquesta, avui dia només se’n conserva el baptisteri.

La Pietat Desplà, un retaule gòtic amb aires renaixentistes que data del segle XV i que constitueix l’obra mestra del pintor cordovès Bartolomé Bermejo. Una obra que va estar durant anys al Museu del Prado i que, des del 2017 ha recuperat la Catedral de Barcelona, bé mereix una visita.

D’ altra banda, l’ interior de la Catedral de Barcelona, considerat dels primers exemplars d’ estil gòtic català, està compost per tres naus de la mateixa alçada, dues naus laterals i una central el doble de gran que les laterals, i nombroses capelles al llarg dels trams de les naus laterals. A l’entrada de la catedral ens trobem amb la pila bautismal, un dels pocs elements conservats de l’antiga basílica romana, i la capella del Crist de Lepant, una de les imatges més importants i amb més devoció de la catedral. L’espai que envolta l’altar compta amb l’Exaltació de la Creu, envoltada per sis àngels i, sota el presbiteri, trobem la cripta, on es conserven les restes de santa Eulàlia, patrona de Barcelona fins al segle VXII. Saps per què va ser després la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona?

BASÍLICA DE LA MERCÈ: La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè és una església d’estil barroc, dedicada a la patrona de la ciutat de Barcelona i, situada a la plaça de la Mercè, al Barri Gòtic. La construcció d’aquesta va començar el 1765 i, deu anys més tard, el 1775 va ser inaugurada. Església d’ una única nau, amb capelles situades als contraforts, quatre arcs de volta i una cúpula.

La Basílica de la Mercè és un dels atractius de caràcter espiritual i artístic més importants de Barcelona, així també com el punt de referència internacional de la pietat mariana.

El 1868, la Mare de Déu de la Mercè va passar a ser la patrona oficial de la ciutat, títol que fins aleshores havia ostentat Santa Eulàlia en solitari.

CATEDRAL DEL MAR: La Basílica de Santa Maria del Mar, església d’arquitectura gòtica, va ser construïda en un temps rècord de 54 anys, tenint en compte que aquest tipus d’edificis normalment tardaven una mitjana de 100 anys a finalitzar-se.

Santa Maria del Mar, símbol emblemàtic de Barcelona, es caracteritza per la seva austeritat i simplicitat en comparació amb altres temples gòtics del Nord d’ Europa i, és considerada el millor exemple d’ Estil Gòtic Català a Catalunya.

ESGLÉSIA DE SANT FELIP NERI: L’Església de Sant Felip Neri, presidida per la figura del Sant, va ser antigament dependència del convent dels «felipons», establerts el 1673. Finalitzada el 1750, aquesta església barroca guarda gran singularitat. Es tracta d’ un edifici d’ una sola nau amb creuer i absis rectangular, en la qual destaquen les capelles laterals amb altars neoclàssics i pintures de Joan Llimona, germà de l’ escultor Josep Llimona i Bruguera i, molt amics d’ Antoni Gaudí, qui va acceptar ser model de diverses obres, com el creuer de l’ església de Sant Felip Neri de Barcelona el 1902, on s’aprecia que la fisonomia del sant correspon a Antoni Gaudí.