Còlonia Güell Església (La Cripta) D’Antoni Gaudí

Cronologia:

Antonio Gaudí. 1852 – 1926

Treballa per a la Colònia Güell de 1888 a 1917 (29 anys)

Dedicació a l’Església Nova 1898 – 1917 (19 anys). Aquest període té quatre etapes:

1. 1898 – 1903. Estudis previs i primera maqueta als soterranis de Can Soler de la Torre.

2. 1903 – 1908. Continua els càlculs i construcció de la maqueta polifunicular en el nou estudi construït al costat del terreny en què edificarà l’ església.

3. 1908 – 1914. Construcció de la Cripta i planta de l’ Església. El d’octubre de 1914 signa l’última factura setmanal, i controlarà les obres d’adequació de la Cripta com a església a través dels seus encarregats.

4. 1914 – 1917. Obres d’ adequació de l’ interior de la Cripta. Construcció de dues terrasses sobre el paviment de l’ església superior per a la seva protecció, i el febrer de 1917, amb motiu de la Santa Missió, es cobreixen les terrasses amb una teulada d’ Uralita per tal d’ evitar filtracions d’ aigua.

Context Històric:

  • Segona i tercera Guerres Carlistes.
  • Primera República.
  • Pèrdua dels territoris d’ ultramar. Filipines i Cuba.
  • Moviments socials. Vagues del Ter 1888 i del Llobregat 1890.
  • Revolució Industrial. Gran desenvolupament científic i tecnològic.
  • Renaixença. Federalisme. Modernisme.
  • Principi i fi de la Renaixença política.

La dissolució de les Corts republicanes el 1874 provoca, l’aparició de grups catalanistes, mentre les classes conservadores evolucionen cap al regionalisme (Prat de la Riba funda el Centre Nacional Català)

El 1885 Alfons XII rep el famós «Memorial de Greuges» on es denuncia la situació catalana. Els representants de la Lliga de Catalunya duen a terme, el 1889, una campanya contra la desaparició del Dret Civil Català.

Des del 1901 un nou partit- La Lliga Regionalista- amb Francesc Cambó, centralitza l’activitat política a Catalunya. La monarquia se sent amenaçada per les idees «regionalistes» i aprofita la demagògia d’Alexandre Lerroux i la pressió dels militars.

La reacció de les forces polítiques de Catalunya es tradueix en la creació de Solidaritat Catalana (1906) coalició de la Lliga.

El 1909 tenen lloc els tràgics esdeveniments coneguts com la «Setmana Tràgica» i un any després es funda la Confederació Nacional de Treball (CNT), que reunia sindicalistes i anarquistes. Aquests successos suposen un fre a la dinàmica de Catalunya.

Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, intenta posar-hi remei i aconsegueix, el 1913, que Madrid aprovi la Mancomunitat de Catalunya.

El 1923 el Capità Miguel Primo de Rivera, es fa amb el poder i imposa la dictadura. Elimina la Mancomunitat i La Lliga perd el seu poder.

Aparició de les Colònies Industrials:

Les característiques del moment i les seves circumstàncies que permeten l’ aparició de les mateixes són:

-Exempcions fiscals a complexos industrials que aconsegueixin per les seves característiques l’ estatut de Colònia.

-Necessitat d’energies barates (hidràulica i carbó). Es construeixen properes a rius i mines.

-Allunyament dels focus de conflictivitat laboral de les grans ciutats.

-Aparició de l’empresari industrial (El Amo), industrials de l’alta burgesia del moment, amb experiència fabril, laboral i comercial.

-Treballadors. Es busquen els de la comarca.

Els tècnics i especialistes (aristocràcia obrera) es porten de Barcelona.

Eusebi Güell (El Comte Güell)

Se’n diu que va ser el paradigma de l’industrial tèxtil català.

Posseïa excel·lent formació tècnica, econòmica i cultural, amb experiència a l’estranger (Alemanya, Anglaterra i França). A més d’una gran fortuna familiar tant el com la seva esposa. (Hereu i Pubilla).

Comerciant internacional, industrial avançat en noves tecnologies, polític Fundador de la Lliga Regionalista amb Prat de la Riba de la qual era membre Gaudí.

Mecenes. (Verdaguer i Gaudí entre d’altres). El 1878 es van conèixer amb Antoni Gaudí, després de quedar admirat amb una vitrina per a la guanteria Comella que va exposar a l’Exposició Universal de París.

Precursor de l’ensenyament en català a les seves escoles de la Colònia Güell.

Impulsor del moviment olímpic i l’esport (Gimnàstica sueca, futbol i rugbi) creant a la Colònia el gimnàs, camp de futbol i rugbi (Origen de la Sanboyana)

La seva divisa. “Disciplina. Treball. Família.”

Política social. Intenta aplicar la “Rerum Novarum” de Lleó XIII de 1891.

La seva recerca de la Pau Social el va portar a construir un tipus de colònia a la qual va dotar dels serveis que facilitessin unes millores de vida digna als seus treballadors, i per això va construir:

– Cases individuals diferenciades per a cada família. (espai digne per viure).

– Escoles (educació tutelada per l’església, però amb mestres seglars altament qualificats) El 1915 no hi havia analfabets a la Colònia Güell.

– Biblioteca.

– Centre de Sant Lluís.

– Ateneu La Unió.

– Teatre Fontova.

– Camp de futbol… etc.

– Llar d’infants, regentada per monges.

– Economat.

– Dispensari mèdic

– Farmàcia.

– Església.

Els seus fills, van fer el que van poder per mitigar el malestar que hi havia entre els treballadors que no s’adaptaven a les noves regles de l’amo, i en aquesta Colònia industrial, es va erigir a més del numerat anteriorment aquesta magnífica Església (Cripta 1908-1914) per l’arquitecte Antoni Gaudí.

De fet, durant 10 anys no va fer cap construcció, sinó que es va dedicar a construir una minuciosa maqueta de fusta que va penjar del sostre del seu estudi ubicat en un cobert al costat del futur edifici. Media 6 metres per 8 de llarg construït amb teles i cordes que al seu torn aguanten un pes per calcular a escala 1:100 el pes que haurien d’aguantar les columnes. La llei de la Gravetat es respecta dissenyant arcs catenaris i enganxat cames a tall de pes a les cordes, creant paraboloides hiperbòlics.

Síntesi de la maqueta.

Una maqueta arquitectònica és la representació tridimensional d’ un edifici, realitzada amb diversos materials, a una escala predeterminada, que ens permet tenir un coneixement de la seva estructura i l’ aspecte de l’ edifici un cop construït. En el cas de les de Gaudí, són desmuntables, la qual cosa facilita el coneixement precís de cadascuna de les seves parts i elements que les componen.

En el cas de la maqueta polifunicular de Gaudí, (És a dir, realitzada mitjançant fils, cordills o cadenetes), té com a finalitat, l’estudi de l’estabilitat de l’església, buscant que la maqueta ens doni i reflecteixi el sistema estructural de l’edifici.

La construcció de la maqueta de l’ església de la Colònia Güell, per les dades i documentació que posseïm, es realitza en quatre etapes ben definides.

Durant la Guerra civil (1936) es va produir una col·lectivització de la fàbrica tèxtil per a la guerra, recuperant-la la família Güell el 1945 i venent-se a una altra família d’industrials, tancant-la definitiva amb la crisi del sector el 1973.

Francesc Berenguer i Mestre i Joan Rubió, influenciats pel corrent modernista, van realitzar el projecte arquitectònic que va rebutjar Antoni Gaudí per no dotar-lo de prou temps i llibertat per realitzar-lo. Tanmateix, es va encarregar de l’Església i de la Cripta: que consta a més de l’orgue, 20 bancs de fusta modernistes, vitralls majestuosos en forma de papallones, una gran simbologia en la decoració, fins i tot d’estructures i túnels desconeguts.

L’escola d’aquesta colònia era només per a nois i 10 anys més tard es va fer la de noies. L’analfabetisme era superior en aquestes últimes, tres vegades més. Només aprenien a sumar i restar i les monges del convent s’encarregaven de la docència.

Ensenyaven a brodar perquè es guanyessin també la vida, com a ofici molt respectable que van fer moltes de les nostres àvies. La Cripta de la Colònia Güell, fins al 1908 no es va iniciar, amb un ambiciós projecte que preveia una església amb dues naus, però resultaria inacabada. Quan va ser relegat del projecte el 1915 Antoni Gaudí mai més pis aquesta església i va refusar la invitació que li va fer el Sr. Eusebi Güell el dia de la seva inauguració.

Malgrat que va ser el principal mecenes de l’arquitecte. Gràcies a això, el seu cognom va ser conegut internacionalment, amb obres com el Palau Güell, els Cellers Güell, els Pavellons Güell o el Parc Güell.

La llei de la Gravetat es respecta dissenyant arcs catenaris.

S’observa la simbologia Alfa i Omega com l’inici i final de l’alfabet grec, que representa que Déu és un tot. I la simbologia dels peixos, que en grec antic és “Ichthys” o “Ichthus. Representada amb dues línies corbes es va utilitzar com a codi secret pels cristians que eren brutalment perseguits pels romans que creien en diversos déus i repudiaven el monoteisme cristianisme acabant amb la vida de tots aquell que gosava ser-ho i per això s’identificaven dibuixant aquest “peix” a terra, a tall de codi secret.

Els ferros de les finestres són part dels filars i que Antoni Gaudí anava guardant per unir-los després.

El material de la paret és maó reciclat (que llençaven les fàbriques) i que el guardaven per a ell, i carronya de fosa de ferro, així com les pedres basàltiques i calcàries, ceràmica, vidre i forja combinen les seves textures i colors per aconseguir una integració de l’edifici amb el seu entorn. Inspirada en la natura, pinyes, papallones, muntanyes es construeix a poc a poc l’església en honor dels treballadors que la regentaven.
Gràcies per la contribució de documentació i alguns textos de Don Manuel Menarde Sagrera.