A finals del segle XIX, el 1887, un jove arquitecte que mai havia sortit de Barcelona va creuar la península per construir a Lleó un magatzem de teixits. El seu nom era Antonio Gaudí, i l’edifici seria la Casa Botines. De fet, Gaudí rep dos encàrrecs, a Lleó la construcció d’un nou Palau Episcopal a Astorga (encàrrec del seu paisà Joan Baptista Grau) i de la Casa Botines, a Lleó. Aquesta última és ara un museu amb una col·lecció dels Capricis de Goya i quadres d’artistes com Sorolla o Ramón Casas, entre d’altres. Es pot visitar la sotacoberta i la torre de Gaudí, amb una germana vista de Lleó. Consta a més, d’una biblioteca “Professor César García Álvarez” que està formada per uns 2000 volums i especialitzada en Història de l’Art i Museologia, a més de comptar amb un fons especial dedicat a Gaudí.
Actualment consta de dues exposicions sobre Gaudí:
En aquest enllaç pot conèixer més sobre l’exposició https://www.casabotines.es/visita/
El curiós és que, en un dels plànols de l’edifici escala 1: 100, que està datat a Barcelona, desembre de 1891, on ja es pot apreciar clarament la idea del mestre sobre la figura que tenia previst col·locar en la futura construcció, era que la figura de St Jordi. Y avui és sabut que el modelat del Sant Jordi va ser realitzat a Barcelona any 1892, pel fidel col·laborador de l’arquitecte català, durant molts anys, Lorenzo Matamala Piñol 1856-1927, fent de model el mateix escultor, en tant que el drac va ser pres d’un dels que es van posar en els contraforts de la Sagrada Família.
Els plànols de l’ edifici alçat, escala 1: 100, que està datat a Barcelona, desembre de 1891, on ja es pot apreciar clarament la idea del mestre sobre la figura que tenia previst col·locar en la futura construcció.
El 1893, 42 anys després, es va acordar la reparació de la figura en pedra del Sant Jordi, sobre la porta principal”, això no va ser suficient l’any 1952, “l’estat de descomposició de la pedra, amb esquerdes molt profundes a les parts de relleu més acusat, cap del sant i del drac, braços i cames”. Ja no contemplava “possibilitat d’arranjament”, s’acorda, sense més dilació, “procedir a desmuntar la figura de Sant Jordi
I va ser en desmuntar el grup escultòric, el desembre de 1952, quan va tenir lloc la feliç troballa en la seva interior d ‘ un tub de plom contenint: els dos únics plànols avui existents de «Casa Botines» planta i alçat signats pel mestre; diversos exemplars del diari lleonès “El Campió” de gener i febrer de 1892, amb notícies sobre el solar en què finalment va treballar Gaudí; i la arxifamosa “acta” de l’edifici, en la qual els promotors de l’obra, senyors Fernández i Andrés, van deixar detallada constància del calendari de l’edificació, així com dels responsables de la mateixa, en totes les seves facetes.
Havia arribat el moment, que se situés de nou a la façana de «Casa Botines» la figura del patró català, i segons sabem per testimonis precisos que han arribat fins avui, recollits majorment a la premsa de l’època, la reposició del Sant Jordi va esdevenir entre el 2 i el 8 de juny de 1956, dos dies abans de complir-se el 30è aniversari de la mort de Gaudí.
Gaudí ja va mostrar, en el pla signat el desembre de 1891, la seva intenció de col·locar el grup escultòric del “Sant Jordi i el drac” a la façana sud o principal de «Casa Botins».
Qui deixo aquest tub de plom dins l’estàtua de St Jordi? I per què, és un misteri que segueix sense desvetllar-se.
