Barcelona no només té la signatura de Gaudí a la Sagrada Família, la Pedrera o el Parc Güell. Al llarg de la ciutat podem trobar edificacions i obres desconegudes de l’arquitecte.
Passeja per Barcelona, dirigeix-te als llocs més emblemàtics de Gaudí a Barcelona i, de camí, descobreix les seves obres més desconegudes a la ciutat. Quantes podrem trobar? Obre bé els ulls.
El nostre guia oficial, t’ho explicarà tot perquè no et perdis ni el mínim detall.
Trobarem a banda i banda del Passeig Lluis Companys unes Rostides de ferro d’Antoni Gaudí. Els caragols a banda i banda, fent al·legoria com sempre a la Natura…
A la cantonada amb C/ Trafalgar, trobarem també l’estàtua en honor a Lluis Companys. President de Catalunya el 1934, a la presó a Castell de MontjuÏc, durant 3 anys i afusellat durant la Guerra Civil després de ser arrestat pels nacis i entregat a govern espanyol el 1940.
El parc de la Ciutadella s’estén sobre les restes de l’antic fort que es va construir al segle XVIII per controlar militarment Barcelona, juntament amb el Castell de Montjuïc, i poder sotmetre la ciutat a un foc creuat si tornava a sublevar-se. Alliberat l’espai al voltant de la ciutat i començat el pla Cerdà, els militars imposen, per a l’enderroc del fort, la condició que els terrenys han de convertir-se en un parc. Tal com explica al seu llibre més avall. És emocionant descobrir Barcelona i la història dels meus ancestres catalans d’aquesta bella terra catalana.
Figures, arbres, fruites expressen la seva interioritat a través de la seva exterioritat. Antoni Gaudí.
El 1888 Gaudí va fer el Pavelló de la Transatlàntica on es va servir enorme berenar per a aquesta festa de l’Arbre. Edifici creat per a l’ Exposició Universal de Barcelona del mateix any. Estava situat a la Secció Marítima del certamen, al costat d’un far construït també per a l’ocasió. Va ser enderrocat en data indeterminada.
Els Jardins de Gaudí:
El 1877 en tercer any de projectes Antoni Gaudi després d’ un alçat i una planta per a un projecte d’ una font a la plaça de Catalunya de Barcelona la font havia ocupat el centre de la plaça i el seu diàmetre en planta era de 28 m per 19,75 d’ alçada. Tenint en compte que les mides de la plaça Catalunya són 180 m per 100 m hauria quedat un ampli espai al voltant de l’enjardinament o ordenació urbanística del qual, no figura en el projecte, es tracta doncs d’un disseny de mobiliari urbà en el qual l’aigua hauria tingut un paper molt important.
Mentre Antoni Gaudí,seguia els seus estudis d’arquitectura, es va veure obligat a treballar com a delineant de diversos arquitectes per poder sufragar en part els seus estudis. Això li va dir de relacionar-se amb la família Fonzerelli, originària de Vinyols, població pròxima a Reus. Per tot això és molt possible que col·laborar en el projecte per al parc de la Ciutadella presentat en el concurs internacional de 1873.
Josep Font Mestres va guanyar un accèssit i va rebre l’encàrrec de dirigir les obres del parc, càrrec que va exercir fins al 1887.
L’obra del parc de la Ciutadella és fonamental en la història de la jardineria de Barcelona, ja que va significar l’ocupació dels terrenys de la Ciutadella militar, cedida pel general Juan Prim a la ciutat.
Josep Fontserè ajudat pels estudiants d’arquitectura Antoni Gaudí i Cristobal Cascante va comptar amb la col·laboració de nombrosos escultors com Puiggarí,Flotats, els Vallmitjana, Nobas,etc… i va projectar una sèrie d’edificis enmig d’un jardí de tipus romàntic inspirat en Luxemburg de París o al parc de Longchamps de Marsella. Precisament d’aquest últim va prendre modelFontserè per a la cascada, inspirada en el Chateau d’Eau de Henri Espéreandiu. Juan Oliver s’encarrega dels jardins.
Per tant es constata que Gaudí va treballar en les obres descrites del parc entre 1872 i 1885, essent el director del mateix Fontserè que havia guanyat el concurs el 1870.
Pel que fa a la participació d’Antoni Gaudí, que era aleshores un delineant a sou, se sap que es va fer càrrec de la glorieta per a la banda municipal, la balustrada de la qual va dissenyar acuradament, amb interessants detalls escultòrics de Lorenzo matamala Piñol, Amigo i posteriorment fidelíssim col·laborador d’Antoni Gaudí.
Anys més tard, el 1882 al centre de la glorieta es va col·locar l’estàtua de Bonaventura Carles Aribau, obra de l’escultor Fuxà amb projecte de l’arquitecte José Vilaseca Casanovas.
També va dissenyar Antoni Gaudí la reixa de ferro de forja i fosa que circuli el parc amb un perímetre d’1 km. S’elaboren els tallers de la Nova Vulcano, al port de Barcelona.
A Antoni Gaudí cal atribuir també la gruta sota la cascada, de gran efecte naturalista.
La formació de coves o grutes va ser una constant en l’arquitectura de Gaudí.
Gaudí va portar a terme una altra obra, tot i que aquesta no estrictament jardinera, al parc de la Ciutadella.
Es tracta del càlcul del gran dipòsit elevat d’ aigües. Un enorme estany construït sobre pilars de maó per al reg amb aigua envoltada de tot el parc.
Fontserè no va poder resoldre aquesta estructura, que Antoni Gaudí, havia calculat amb tant encert, que fins i tot el seu professor de Resistència de Materials a l’Escola d’Arquitectura, Juan Torres Guardiola, ho havia aprovat sense examen.
“L’ edifici del Dipòsit d’ Aigües de la Ciutadella, neix per satisfer la demanda d’ aigua que tenia un parc i es disposa al costat d’ aquest, en una illa estàndard de l’ Eixample. El volum de l’edifici és gairebé cúbic, a quatre vents, amb totes les façanes iguals –de maó massís, l’únic material utilitzat– i completament desproveït d’ornamentació; es tracta d’ un edifici de servei pur, transcendit a base de l’ ordre rigorós de la seva façana, definida pels contraforts exteriors de suport del dipòsit. Està alineat contra el carrer Wellington, sense tocar cap xamfrà. El dipòsit se situa a cel obert, elevat per pressuritzar l’ aigua per gravetat. L’ espai interior és una sala hipòstila producte de convertir els murs de suport de les voltes que suporten el dipòsit en pilars foradant-los intermèdiant un sistema regular d’ arcs. És un dels espais interiors més bells de la ciutat.
És una experiència sens dubte singular, on podrem veure obra inèdita d’Antoni Gaudí, perquè no existeix ni una trista placa que així ho constati. Però des de Barcelona Art of Travel, som guies oficials que en el nostre constant afany per aprendre i descobrir les obres que puguin interessar als forans i locals del lloc, us animem a provar aquesta magnífica experiència i descobrir el veritable Antoni Gaudí.
Gràcies a Pere Jordi Figuerola Rotger. Founder Member del Gaudí Research Institute i a Jose Manuel Almuzara de l’Associació pro beatificació de Gaudí per les vostres sàvies paraules.
Viu aquesta experiència en: RUTA PEL GAUDÍ DESCONEGUT DE BARCELONA
