UN PASSEIG PEL GAUDÍ DESCONEGUT

Barcelona no només té la signatura de Gaudí a La Sagrada Família, La Pedrera o el Parc Güell. Al llarg de la ciutat podem trobar altres edificacions i obres desconegudes de l’arquitecte.

Passejar per Barcelona, dirigir-se als llocs més emblemàtics de Gaudí s’entén i, de camí, descobrir les seves obres més desconegudes de la ciutat. Quantes en podrem trobar? Obre bé els ulls.

El nostre guia oficial, t’ho explicarà tot perquè no et perdis ni el mínim detall.

Continguts de Don Joan Bassegoda Nonell Llibre: “Els Jardins de Gaudí”.

A banda i banda del Passeig Lluis Companys trobareu unes gerres de ferro d’Antoni Gaudi. Els caragols als costats, fent al·legoria, com sempre, a la Naturalesa..

A la cantonada amb carrer Trafalgar, també trobarem l’estàtua en honor a Lluís Companys. President de Catalunya el 1934, a la presó de MontjuÏc, durant 3 anys i afusellat durant la Guerra Civil després de ser arrestat pels nacis i lliurat al govern espanyol el 1940.

El parc de la Ciutadella s’estén sobre les restes de l’antic fort que es va construir en el segle XVIII per a controlar militarment Barcelona, juntament amb el Castell de Montjuïc, i poder sotmetre la ciutat a un foc creuat si tornava a revoltar-se. Alliberat l’espai al voltant de la ciutat i començat el pla Cerdà, els militars imposen, per a l’enderrocament del fort, la condició que els terrenys han de convertir-se en un parc.Tal com explica en el seu llibre més a baix. És emocionant descobrir Barcelona i la història dels meus ancestres catalans d’aquest bella terra catalana.

Festa del Arboluna pedra bruta amb un text en el qual pot llegir-se: “Instauració de la festa de l’arbre. 1899”.

Figures, arbres, fruites expressen la seva interioritat a través de la seva exterioritat. Antoni Gaudí.

En 1888 Gaudí va fer el Pavelló de la Transatlàntica on es sirvióuna enorme berenar per a aquesta festa del Arbol. Edifici creat per a l’Exposició Universal de Barcelona del mateix any. Estava situat en la Secció Marítima del certamen, al costat d’un far construït també per a l’ocasió. Va ser derrocat en data indeterminada.

Els Jardins de Gaudí:

En 1877 en tercer any de projectes Antoni Gaudi després d’un alçat i una planta per a un projecte d’una font en la plaça de Catalunya de Barcelona la font havia ocupat el centre de la plaça i el seu diàmetre en planta era de 28 m per 19,75 d’altura. Tenint en compte que les mesures de la plaça Catalunya són 180 m per 100 m hauria quedat un ampli espai al voltant l’enjardinament o l’ordenació del qual urbanística, no figura en el projecte, es tracta doncs d’un disseny de mobiliari urbà ,en el qual l’aigua hauria tingut un paper molt important.

Mentre Antoni Gaudí,seguia els seus estudis d’arquitectura, es va veure obligat a treballar com a delineant de diversos arquitectes per a poder sufragar en part els seus estudis. Això li vaig donar ocasió de relacionar-se amb la família Fonzerelli, originària de Vinyols, població pròxima a Reus. Per tot això és molt possible que col·laborar en el projecte per al parc de la Ciutadella presentat en el concurs internacional de 1873.

Josep Font Mestres va guanyar un accèssit i va rebre l’encàrrec de dirigir les obres del parc, càrrec que va exercir fins a 1887.

L’obra del parc de la Ciutadella és fonamental en la història de la jardineria de Barcelona, perquè va significar l’ocupació dels terrenys de la Ciutadella militar, cedida pel general Juan Prim a la ciutat.

Josep Fontserè ajudat pels estudiants d’arquitectura Antoni Gaudí i Cristobal Cascante va comptar amb la col·laboració de nombrosos escultors com Puiggarí,Flotats, els Vallmitjana, Nobas,etc…i va projectar une sèrie d’edificis enmig d’un jardí de tipus romàntic inspirat a Luxemburg de París o al parc de Longchamps de Marsella. Precisament d’aquest últim va prendre modeloFontserè per a la cascada, inspirada en el Chateau d’Eau de Henri Espéreandiu. Juan Oliver s’encarrego dels jardins.

Per tant es constata que Gaudí va treballar en les obres descrites del parc entre 1872 i 1885, sent el director del mateix Fontserè que havia guanyat el concurs en 1870.

Pel que respecta a la participació d’Antoni Gaudí, que era en aquells dies un delineant a sou, se sap que es va fer càrrec de la glorieta per a la banda municipal, la balustrada de la qual va dissenyar acuradament, amb interessants detalls escultòrics de Lorenzo matamala Piñol, Amic i posteriorment fidelíssim col·laborador d’Antoni Gaudí.

Anys més tard, en 1882 en el centre de la glorieta es va col·locar l’estàtua de Bonaventura Carles Aribau, obra de l’escultor Fuxà amb projecte de l’arquitecte José Vilaseca Casanovas.

També va dissenyar Antoni Gaudí la reixa de ferro de forja i fosa que circuli el parc amb un perímetre d’1 km.se elaboren els tallers de la Nova Vulcà, en el port de Barcelona.

A Antoni Gaudí cal atribuir també la gruta sota la cascada, de gran efecte naturalista.

La formació de coves o grutes va ser une constant en l’arquitectura de Gaudí.

Gaudí va portar acabo una altra obra, encara que aquesta no estrictament jardinera, al parc de la Ciutadella.

Es tracta del càlcul del gran dipòsit elevat d’aigües. Un enorme estany construït sobre pilars de maó per al reg amb aigua envoltada de tot el parc.

Fontserè no va poder resoldre aquesta estructura, que Antoni Gaudí, havia calculat amb tant d’encert, que fins i tot el seu professor de Resistència de Materials a l’Escola d’Arquitectura, Juan Torres Guardiola, l’havia aprovat sense examen.

“L’edifici del Dipòsit d’Aigües de la Ciutadella, neix per a satisfer la demanda d’aigua que tenia un parc i es disposa al costat d’aquest, en una illa estàndard de l’Eixample. El volum de l’edifici és gairebé cúbic, a quatre vents, amb totes les façanes iguals –de maó massís, l’únic material utilitzat– i completament desproveït d’ornamentació; es tracta d’un edifici de servei pur, transcendit a base de l’ordre rigorós de la seva façana, definida pels contraforts exteriors de suport del dipòsit. Està alineat contra el carrer Wellington, sense tocar cap xamfrà. El dipòsit se situa a cel obert, elevat per a pressuritzar l’aigua per gravetat. L’espai interior és une sala hipòstila producte de convertir els murs de suport de les voltes que suporten el dipòsit en pilars foradant-los mitjançant un sistema regular d’arcs. És un dels espais interiors més bells de la ciutat.

És une experiència sens dubte singular, on podrem veure obra inèdita d’Antoni Gaudí, perquè no existeix ni une trista placa que així ho constati. Però des de Barcelona Art of Travel, som guias oficials que en el nostre constant afany per aprendre i descobrir les obres que puguin interessar als forans i locals del lloc, us animem a provar aquesta magnífica experiència i descobrir el veritable Antoni Gaudí.

Gràcies a Pere Jordi Figuerola Rotger, founder Member del Gaudí Research Institute i a Jose Manuel Almuzara de la Asociacion pro beatificació de Gaudí per les vostres sàvies paraules.

Viu aquesta experiència en: RUTA PEL GAUDÍ DESCONOCIDO DE BARCELONA